lunes, 10 de diciembre de 2012

TREBALL CAIB



Aquest treball el varem presentar fa dues setmanes a la UIB després d'una investigació al voltant de la nostra normativa. Totes les fotografies han estat seleccionades i tenen llicència per compartir.


Esper que vos agradi i li pugueu treure partit.

domingo, 9 de diciembre de 2012

8ª ENTRADA


E.INFANTIL 

 PRIMERS ACORDS
DE LA SINFONIA DE LA NOSTRA VIDA



Aquesta setmana he pogut concretar tot lo aprés des de principi de curs i aplicar-ho a l’àmbit nostre, al que hem triat com a estudiants i com a futures professionals del mateix, a l’Educació Infantil.  He volgut començar l’entrada d’aquesta setmana plantejant-me d’on neix la necessitat d’una E.Infantil. Primerament amb aquest vídeo, he fet menció al desenvolupament  dels infants entès com a procés de formació de les potencialitats de l’ésser humà íntimament relacionat amb la maduració i el creixement. La grandesa d’aquest procés està en que no acaba mai, sempre podem adquirir més capacitats, ser més competents. Ara bé, on, quan i com entra en joc la E.Infantil?.

“La maduració per si sola no és capaç de produir les funcions psicològiques pròpies dels éssers humans, és l’aprenentatge en interacció amb les altres persones el que ens dóna possibilitats d’avançar en el nostre desenvolupament psicològic”(pàg.22 Aprendre i ensenyar a l’educació infantil E.Bassedas,T.Huguet, I.Solé , 1996).

Mitjançant els processos d’aprenentatge, les persones incorporem nous coneixements, valors, habilitats que són propis de la cultura i societat en que vivim, aquests processos són producte de l’educació. Recordant Vigostki, el paper de l’Educació Infantil podríem dir que neix de la necessitat d’ajudar, col·laborar i guiar l’infant a desenvolupar potencialment el seu propi coneixement.

Ø  Les característiques principals de l’etapa de E.Infantil són:

·     El seu caràcter no obligatori (A pesar de la qual cosa podem dir que hi ha escolarització plena a partir dels tres anys).

·      La necessitat d’una col·laboració estreta amb les famílies.

·  L’equilibri entre etapa amb entitat pròpia i relació necessària amb les altres etapes educatives.

I.Soler insisteix en la importància de caracteritzar l’E.I com a coordinadora d’ambdues visions: Aquesta etapa té sentit en sí mateixa però també desenvolupa les capacitats que permetran el posterior assoliment, al llarg de l’escolarització obligatòria, de les competències bàsiques(entrada 4ª).

·      Té al mateix temps funció social i educadora.

Ø  Les finalitats de l’etapa són:

·     Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats de tots els infants(físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual) respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes.

·       Compensació de les desigualtats socials i culturals.

·       Preparació per a un bon seguiment del l’escolaritat obligatòria.

Ø  La normativa que desenvolupa la LOE per tal d’aplicar-la a la nostra comunitat autònoma és el Decret 71/2008, de 27 de juny.
El currículum que recull aquesta norma diferencia dos cicles a l’etapa d’Infantil:
§  Primer cicle: De 0 a 3 anys
Caracteritzat per l’especificitat del primer any de vida, i els grans canvis; pel l’efecte estructurador de la personalitat de les figures d’afecció; pel paper estructurador de la resolució de les diferents necessitats(alimentació, neteja, moviment i joc) i per la necessitat d’una relació estreta entre família i escola.
§  Segon cicle: De 3 a 6 anys
Caracteritzat per un domini progressiu del llenguatge verbal, l’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals i la importància de la comunicació amb la família.
Les àrees de coneixement , en els dos cicles són tres els continguts:
1.   Coneixement de si mateix: allò que afecta a la pròpia persona i a la construcció de la identitat psicològica de l’Infant(coneixement, control, domini del propi cos).
“La imatge que l’infant construeix de si mateix mai és neutra. Els sentiments de competència i d’autoestima que hi intervenen han de possibilitar l’elaboració d’un autoconcepte ajustat que permeti percebre capacitat, limitacions i possibilitats de superació”(pàg 72 , Aprendre i ensenyar a l’educació infantil E.Bassedas, T.Huguet, I.Solé , 1996)
2.    Coneixement de l’entorn: el medi social que l’envolta, elements, espais, condicions i situacions que formen part del context de l’infant(context físic i mental)
3.     Comunicació i llenguatge: les relacions que hi manté.
 Aquesta àrea inclou totes les formes de representació de la realitat que els éssers humans són capaços d’utilitzar: llenguatge verbal(oral i escrit), matemàtic, música, plàstica i llenguatge corporal. Els llenguatge compleixen tres funcions bàsiques: comunicativa, representativa i ludicocreativa.
            Al Decret 71/2008 es reconeix la llengua catalana com a vehicular de l’ensenyament així com la introducció primerenca de la llengua estrangera (s’enfoca la comunicació cap a la diversitat lingüística)
Al igual que els objectius generals fan referència a més d’una capacitat, m’agradaria insistir en la necessitat de treballar totes tres àrees de manera global ja que la persona humana és global i no es pot compartimentar en àmbits.
Ø  Principis metodològics i pedagògics:
·   Atenció a la diversitat: Entesa com atenció individualitzada i com a resposta a les dificultats d’aprenentatge.(entrada5ª)
·      Acció educativa orientada cap a la construcció de la pròpia identitat dels infants
·  Activitats globalitzades per abordar els continguts(entrada 6ª), enfocament didàctic necessàriament globalitzat i fonamentat en la significativitat(entrada 3ª)
·      Ambient d’afecte, seguretat i confiança per a potenciar l’autoestima i la integració social dels infants.
·      Figura del mestre-tutor: el qual coordinarà les activitats del seu grup


·     Avaluació global, contínua i formativa: El principi procedimental de l’avaluació està basat en l’observació directa i sistemàtica(entrada 7ª)

Aquesta setmana he pogut  concretar tot el que havíem aprés amb aquesta assignatura i completar l’aprenentatge que amb una altra (Pensaments i contextos educatius contemporanis) havia fet al voltant de la normativa educativa, fent aquell aprenentatge molt més pràctic i significatiu. Na Isabel Solé m’ha obert els ulls per poder entendre molt millor amb els seus exemples com fer realitat els documents normatius oficials. Ha estat no només enriquidor sinó que a més a més m’ha animat , m’ha motivat a pensar que hi ha moltes maneres d’ajudar els infants a desenvolupar-se, de mi dependrà com fer-los arribar aquesta ajuda. He aprés la importància de preparar activitats variades, contextualitzades en espais diversificats com ara els racons o els tallers. He recordat que tots els espais(individuals i comuns) i moments d’una escola infantil són educatius, la importància dels moments de transició(per tal de sedimentar els aprenentatges) i la cura per les rutines diàries de la vida quotidiana com a moments d’aprenentatge. 
     Ha estat molt interessant descobrir la diversitat com a font inspiradora de la creació de la pròpia personalitat. He aprés que puc aprofitar la diversitat i fer que l’infant a través de la relació amb els altres desenvolupi la seva identitat. Si bé ja havia pogut intuir la importància d’una bona formació per part del professorat de qualsevol etapa, aquesta setmana, amb l’estudi a fons de la Educació Infantil, me n´he adonat de la feina que em queda per fer, de la qualitat que vull arribar a tindre com a professional i de la necessitat d’aquesta per tal de ser competent al dia a dia a l’aula d’Infantil: Aprendre a observar el nivell de l’infant i ajustar la meua ajuda al seu aprenentatge, diversificar el tipus de material per que puguin gaudir mentre aprenen, poder acceptar respostes dels infants de tots tipus, tal volta menys convencionals de les que podria esperar-me però tanmateix valorar-les adequadament. La veritat és que me n’he adonat de la responsabilitat que tindré gestionant la vida de l’aula si vull fer-ho amb criteri i amb la capacitat de prendre decisions constants en un ambient canviant. He aprés que no podré fer-ho a soles, ni vull ni seria professional, ja que en el desenvolupament de l’infant juga un paper importantíssim la seua família, el seu entorn. He descobert que la cooperació escola-família no es tracta només d’una simple participació esporàdica sinó que ha d’haver-hi un intercanvi fluid d’informació i pautes comunes d’intervenció. He aprés que no només hi ha una inteligència, la qual cosa m'ha fascinat. Les persones tenim intel·ligències múltiples per desenvolupar (espacial, musical, intrapersonal, interpersonal, naturalista i corporal). Em resulta realment tranquilitzador el fet d'haver descobert que no només és una al mateix temps que m'ha permés entendre com es desenvolupen de manera diferent els alumnes segons tinguin més o menys facilitats adquirides pel fet de tindre més o menys desenvolupades determinades intel·ligències en lloc d'altres.
   

Aquesta setmana l’aprenentatge m’ha suposat un intens impuls per continuar estudiant, descobrint aquest meravellós mon. He vist la feinada que s’està fent tant a nivell d’ escoletes com a investigació docent i m’agrada, m’ anima a seguir per aquest camí, em motiva molt  a ser part d’aquest canvi no només a Infantil (jo no puc evitar portar-ho al meu territori professional actual i de veres que em contagia de ganes de treballar com a E. Infantil, per projectes, amb visió globalitzada, ajudant els nins a construir el seu propi aprenentatge)

Vos deixo amb un vídeo molt divertit que forma part d'un projecte preciós (Mozart) i que m’ha donat idees fabuloses. El vaig descobrir a través de l'entrevista d'en F.Trujillo que ens va mostrar na Gemma a classe. Crec que Yolanda Castro fa una feinada amb el seu bloc desdepequeñitocreceelarbolito i vull compartir amb vosaltres aquesta petita trobada que m'ha deixat encantada:
Per finalitzar l'entrada d'aquesta setmana, aquí teniu la meua aportació a l'eina conjunta: