L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU:
Aquesta setmana hem descobert
les diferents maneres que té l´esser humà d´aprendre. Partint de que
l’aprenentatge és per sí mateix continu podem distingir d’entre dos extrems:
a-Un tipus d’aprenentatge
mecànic, superficial, de memorització, simple, fàcilment reproduïble però
poc útil pel que fa a trobar solucions a problemes reals.
b-Un altre tipus més profund, útil per a la
comprensió e interpretació, amb sentit i amb possibilitats de ser aplicable a
qualsevol context. Aquest segon tipus és el que anomenem aprenentatge significatiu.
“El aprendizaje de una
competència implica el mayor grado de significatividad y funcionalidad
posible...” 11 ideas clave, Zabala i Arnau(2007,pàg 105)
En Zabala en el seu estudi de les
competències bàsiques, entén que només cap l’aprenentatge significatiu i funcional, aquell que permet
entendre el sentit de la pròpia competència així com el sentit dels seus
components (procedimentals, actitudinals i conceptuals)
Així mateix, les teories
constructivistes defenses que l’aprenentatge ha de ser el més profund i
significatiu possible, la qüestió clau és quins són els factors que
contribueixen a fer més profund i significatiu un aprenentatge. Zabala i
Arnau(2007) donen resposta a aquest interrogant recollint de diferents autors
el que anomenen: Principis psicopedagògics de l’aprenentatge
significatiu:
1- Esquemes
de coneixement i coneixements previs:
Els esquemes són les
representacions que les persones tenim en un moment determinat sobre un
objecte. Aquests esquemes els revisem i modifiquem segons les vivències així,
cada nou aprenentatge haurà de construir-se des dels esquemes existents.(Partir
d’allò que ja se sap)
Na Silvia va posar un exemple
molt clarificador recordant que el seu fill li havia demanat ofuscat com era
possible que Jesús fora un poble quan ell sabia que era el nom d’una persona.
2- Vinculació
profunda entre els nous continguts i els coneixements previs:
Els nous continguts han
d´estar relacionats d’una manera substancial i no arbitrària amb els que ja
tenim.
3- Nivell
de desenvolupament:
Fa referència a les
capacitats cognitives de l’alumne, a la seva disposició, a la salut de la seva
intel·ligència (Piaget)
4- ZDP:
Zona propera de desenvolupament:
És l’adequada distància entre
allò que sabem i allò que no sabem però que volem aprendre. Aquesta zona indica
allò que sabrem fer amb l’ajuda dels mestres. (Vigotsky)
5- Disposició
per a l’aprenentatge
La disposició s’ entén com la
capacitat d’ equilibri personal de l’alumne, les relacions interpersonals, la
salut emocional, la intel·ligència emocional del propi alumne.
Un exemple que em va resultar
molt útil va ser el del nen que arriba a classe sense poder participar perquè
els seus pares han passat la nit discutint i ell no es troba bé.
6- Significativitat
i funcionalitat dels nous continguts
Aquest principi vol dir que
per a que un alumne pugui aprendre d’una manera més profunda necessita poder
atribuir-li sentit a allò que aprèn, saber que li serà útil.
7- Activitat
mental i conflicte cognitiu
L’alumne juga un paper actiu,
és protagonista indiscutible del seu aprenentatge a l’hora de re-elaborar els
seus propis esquemes mentals de coneixement. Ha de realitzar una activitat
mental d’observació, anàlisi, contrasts... i aplicació als diferents contexts.
Vàrem estar parlant a classe
de la importància d’aprofitar els propis conflictes naturals que li apareixen
al nen per plantejar-li de nous. Na Gemma ens va recordar que la Lluna suposa
un enorme conflicte per a un nin. A partir d’aquesta curiositat que el nin ja
té, li podríem demanar per que tenim la nit i el dia, plantejar-li un problema
a resoldre.
8- Actitud
favorable, sentit i motivació
No pot haver-hi un
aprenentatge significatiu sense una voluntat, un interès manifest cap als nous
coneixements. No nomé això, l´alumne ha de tindre un interès propi en
l’aprenentatge per sí mateix i no per futures recompenses o per motius externs.
D’això en diuen “motivación intrínseca” Zabala i Arnau(2007)
9- Autoestima,
autoconcepte i expectatives
Les idees sobre un mateix són
determinants per al desenvolupament d’una actitud favorable cap als nous
continguts.(que penso jo de jo?, fins on puc arribar? que espero jo de mi
mateix? Com em valoro?)
10-
Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició.
Saber que fem per aprendre, que hem de
millorar, des d’on hem de partir, que necessitem seguir fent... planificar,
aplicar, controlar i avaluar el nostre propi aprenentatge és imprescindible si
volem aprendre a aprendre.
Respecte a la manera que
tenia d’ entendre l’ aprenentatge el que ha canviat en mi aquesta setmana és el
fet de valorar molt com faré el plantejament d’ aquest aprenentatge. Aquesta
setmana he aprés la necessitat de plantejar-me amb molta precisió i anàlisi
com enfocaré tant l’aprenentatge propi com el dels meus alumnes. Me n´he adonat que si el
resultat que vull aconseguir és un aprenentatge útil, profund, que puguin
posar- lo en pràctica en qualsevol situació que es trobin a la vida, ha de ser
el resultat d’un estudi a fons previ per la meua, com a docent. Jo seré qui haurà de decidir quins coneixements nous puc presentar i de quina manera motivar l’aprenentatge dels mateixos, com
ajudar-los a aconseguir arribar-hi.
He descobert la quantitat de factors que poden intervenir
en l’aprenentatge d’una persona. Mai ho haguera dit! I tots, tots importen!!!
Tots els hem de tindre presents.
M´han vingut al cap
situacions reals d’alumnes del Conservatori amb poques ganes de fer classe i em
plantejo quin de tots els factors no he tingut en consideració a l’hora de presentar
els nous continguts. Moltes voltes pensava només amb la motivació per la meua
part. Seré capaç d’aturar-me i analitzar cada situació per tal de treure el
màxim rendiment?
Per tal d´aprofundir en el
tema d’ aquesta setmana i poder aprendre el que era objecte d’ estudi, el que
he fet ha estat en primer lloc escoltar els exemples que Gemma i les companyes
de classe aportaven, en segon lloc llegir en Zabala. La primera volta que vaig
llegir el capítol al voltant de l’ aprenentatge funcional no em va quedar del
tot clar penso que probablement tenia al cap altres coses com ara finalitzar
uns informes per als companys de feina. Una volta vaig finalitzar els treballs
del Conservatori vaig rellegir aquell
capítol i ara sí, vaig poder fer-me uns esquemes gràfics aclaridors. La següent
passa va ser buscar els apunts de la assignatura de Desenvolupament Cognitiu ja
que feia una setmana vàrem estudiar en Piaget i en Vigotski. Vaig pegar una
ullada per tal de fer memòria pel que fa als conceptes de nivell de desenvolupament,
conflicte cognitiu i ZDP i poder relacionar-los amb l’aprenentatge
significatiu.
A la primera entrada d'aquest bloc(primeres setmanes) fèia menció només comeneçar als conceptes d' "aprendre a aprendre i aprendre a ensenyar". Llavors només eren conceptes nous que havien arribat a mi i que pensava entenia. Aquesta setmana he tornat enrere per tal d'adonar-me que allò tenia un significat molt més profund del que jo pensava.
No vull acabar aquesta entrada sense citar en Miguel Angel Santos Guerra. La setmana passada ens va deixar una reflexió molt motivadora al voltant de la figura dels docents i aquesta setmana ha afegit al seu bloc el Adarve la segona part d'aquell article.
A la primera entrada d'aquest bloc(primeres setmanes) fèia menció només comeneçar als conceptes d' "aprendre a aprendre i aprendre a ensenyar". Llavors només eren conceptes nous que havien arribat a mi i que pensava entenia. Aquesta setmana he tornat enrere per tal d'adonar-me que allò tenia un significat molt més profund del que jo pensava.
No vull acabar aquesta entrada sense citar en Miguel Angel Santos Guerra. La setmana passada ens va deixar una reflexió molt motivadora al voltant de la figura dels docents i aquesta setmana ha afegit al seu bloc el Adarve la segona part d'aquell article.