domingo, 28 de octubre de 2012

3ª ENTRADA


L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU:



Aquesta setmana hem descobert les diferents maneres que té l´esser humà d´aprendre. Partint de que l’aprenentatge és per sí mateix continu podem distingir d’entre dos extrems:
a-Un tipus d’aprenentatge mecànic, superficial, de memorització, simple, fàcilment reproduïble però poc útil pel que fa a trobar solucions a problemes reals.
b-Un altre tipus més profund, útil per a la comprensió e interpretació, amb sentit i amb possibilitats de ser aplicable a qualsevol context. Aquest segon tipus és el que anomenem aprenentatge significatiu.
“El aprendizaje de una competència implica el mayor grado de significatividad y funcionalidad posible...” 11 ideas clave,  Zabala i Arnau(2007,pàg 105)
            En Zabala en el seu estudi de les competències bàsiques, entén que només cap l’aprenentatge  significatiu i funcional, aquell que permet entendre el sentit de la pròpia competència així com el sentit dels seus components (procedimentals, actitudinals i conceptuals)
Així mateix, les teories constructivistes defenses que l’aprenentatge ha de ser el més profund i significatiu possible, la qüestió clau és quins són els factors que contribueixen a fer més profund i significatiu un aprenentatge. Zabala i Arnau(2007) donen resposta a aquest interrogant recollint de diferents autors el que anomenen: Principis psicopedagògics de l’aprenentatge significatiu:
1-    Esquemes de coneixement i coneixements previs:
Els esquemes són les representacions que les persones tenim en un moment determinat sobre un objecte. Aquests esquemes els revisem i modifiquem segons les vivències així, cada nou aprenentatge haurà de construir-se des dels esquemes existents.(Partir d’allò que ja se sap)
Na Silvia va posar un exemple molt clarificador recordant que el seu fill li havia demanat ofuscat com era possible que Jesús fora un poble quan ell sabia que era el nom d’una persona.
2-    Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs:
Els nous continguts han d´estar relacionats d’una manera substancial i no arbitrària amb els que ja tenim.

3-    Nivell de desenvolupament:
Fa referència a les capacitats cognitives de l’alumne, a la seva disposició, a la salut de la seva intel·ligència (Piaget)

4-    ZDP: Zona propera de desenvolupament:
És l’adequada distància entre allò que sabem i allò que no sabem però que volem aprendre. Aquesta zona indica allò que sabrem fer amb l’ajuda dels mestres. (Vigotsky)
5-    Disposició per a l’aprenentatge
La disposició s’ entén com la capacitat d’ equilibri personal de l’alumne, les relacions interpersonals, la salut emocional, la intel·ligència emocional del propi alumne.
Un exemple que em va resultar molt útil va ser el del nen que arriba a classe sense poder participar perquè els seus pares han passat la nit discutint i ell no es troba bé.
6-    Significativitat i funcionalitat dels nous continguts
Aquest principi vol dir que per a que un alumne pugui aprendre d’una manera més profunda necessita poder atribuir-li sentit a allò que aprèn, saber que li serà útil.
7-    Activitat mental i conflicte cognitiu
L’alumne juga un paper actiu, és protagonista indiscutible del seu aprenentatge a l’hora de re-elaborar els seus propis esquemes mentals de coneixement. Ha de realitzar una activitat mental d’observació, anàlisi, contrasts... i aplicació als diferents contexts.
Vàrem estar parlant a classe de la importància d’aprofitar els propis conflictes naturals que li apareixen al nen per plantejar-li de nous. Na Gemma ens va recordar que la Lluna suposa un enorme conflicte per a un nin. A partir d’aquesta curiositat que el nin ja té, li podríem demanar per que tenim la nit i el dia, plantejar-li un problema a resoldre.
8-    Actitud favorable, sentit i motivació
No pot haver-hi un aprenentatge significatiu sense una voluntat, un interès manifest cap als nous coneixements. No nomé això, l´alumne ha de tindre un interès propi en l’aprenentatge per sí mateix i no per futures recompenses o per motius externs. D’això en diuen “motivación intrínseca” Zabala i Arnau(2007)
9-    Autoestima, autoconcepte i expectatives
Les idees sobre un mateix són determinants per al desenvolupament d’una actitud favorable cap als nous continguts.(que penso jo de jo?, fins on puc arribar? que espero jo de mi mateix? Com em valoro?)
10- Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició.
Saber que fem per aprendre, que hem de millorar, des d’on hem de partir, que necessitem seguir fent... planificar, aplicar, controlar i avaluar el nostre propi aprenentatge és imprescindible si volem aprendre a aprendre.

Respecte a la manera que tenia d’ entendre l’ aprenentatge el que ha canviat en mi aquesta setmana és el fet de valorar molt com faré el plantejament d’ aquest aprenentatge. Aquesta setmana he aprés la necessitat de plantejar-me amb molta precisió i anàlisi com enfocaré tant l’aprenentatge propi com el dels meus alumnes. Me n´he adonat que si el resultat que vull aconseguir és un aprenentatge útil, profund, que puguin posar- lo en pràctica en qualsevol situació que es trobin a la vida, ha de ser el resultat d’un estudi a fons previ per la meua, com a docent. Jo seré  qui haurà de decidir quins coneixements nous puc presentar i de quina manera motivar l’aprenentatge dels mateixos, com ajudar-los a aconseguir arribar-hi.
He descobert  la quantitat de factors que poden intervenir en l’aprenentatge d’una persona. Mai ho haguera dit! I tots, tots importen!!! Tots els hem de tindre presents.
M´han vingut al cap situacions reals d’alumnes del Conservatori amb poques ganes de fer classe i em plantejo quin de tots els factors no he tingut en consideració a l’hora de presentar els nous continguts. Moltes voltes pensava només amb la motivació per la meua part. Seré capaç d’aturar-me i analitzar cada situació per tal de treure el màxim rendiment?
Per tal d´aprofundir en el tema d’ aquesta setmana i poder aprendre el que era objecte d’ estudi, el que he fet ha estat en primer lloc escoltar els exemples que Gemma i les companyes de classe aportaven, en segon lloc llegir en Zabala. La primera volta que vaig llegir el capítol al voltant de l’ aprenentatge funcional no em va quedar del tot clar penso que probablement tenia al cap altres coses com ara finalitzar uns informes per als companys de feina. Una volta vaig finalitzar els treballs del Conservatori  vaig rellegir aquell capítol i ara sí, vaig poder fer-me uns esquemes gràfics aclaridors. La següent passa va ser buscar els apunts de la assignatura de Desenvolupament Cognitiu ja que feia una setmana vàrem estudiar en Piaget i en Vigotski. Vaig pegar una ullada per tal de fer memòria pel que fa als conceptes de nivell de desenvolupament, conflicte cognitiu i ZDP i poder relacionar-los amb l’aprenentatge significatiu. 
A la primera entrada d'aquest bloc(primeres setmanes) fèia menció només comeneçar als conceptes d' "aprendre a aprendre i aprendre a ensenyar". Llavors només eren conceptes nous que havien arribat a mi i que pensava entenia. Aquesta setmana he tornat enrere per tal d'adonar-me que allò tenia un significat molt més profund del que jo pensava.
No vull acabar aquesta entrada sense citar en Miguel Angel Santos Guerra. La setmana passada ens va deixar una reflexió molt motivadora al voltant de la figura dels docents i aquesta setmana ha afegit al seu bloc el Adarve la segona part d'aquell article.






No hay comentarios:

Publicar un comentario