6ª ENTRADA

 METODOLOGIES GLOBALITZADES:

El que hem treballat aquesta setmana ha estat la metodologia necessària per ensenyar en competències bàsiques. Hem cercat l’ alternativa al mètode trasmissiu convencional (exposició-estudi-exercitació-prova) sense poder arribar a una única solució.

Si bé no existeix un mètode propi per educar en competències, sí hem pogut trobar les condicions en que es poden donar aquestes estratègies metodològiques i els punts comuns que haurien de tindre. El fonamental, és que totes haurien de ser globalitzadores.

El domini de múltiples disciplines metodològiques(entre elles també la classe magistral), flexibles i no arbitràries segons continguts i segons el caràcter de l’alumne seria una bona resposta a aquella metodologia convencional.

Alguns criteris importants que segons Zabala (2007) seria interessants tenir en compte alhora de prendre decisions metodològiques son els següents:

-Els aprenentatges han de ser el més significatius possibles( entrada tercera d'aquest bloc)

-Educar en competències és complex perquè les competències ho son.

-L’actuació competent és de caràcter procedimental

A aquests criteris hauríem d’afegir els que es deriven del caràcter interdisciplinari de les c.b.

Si entenem que les competències bàsiques son vuit podem dividir aquestes en quatre branques:

-Comunicatives:-lingüística i audiovisual

                           -artística i cultural

-Metodològiques:-tractament de la informació

                            -matemàtiques

                            -aprendre a aprendre

-Personals-autonomia i iniciativa personal

-Conviure i habitar el món-coneixement i interacció amb el món físic

                                             -social i cultural

L’enfoc competencial intenta dir que qualsevol d’aquestes c.b. s’ha de treballar des de qualsevol àrea. No podem identificar c.b. amb assignatures perquè hauríem de poder donar les c.b. a totes les assignatures tanmateix s’hauria d’avaluar tot conjuntament.

Les diferents àrees disciplinàries haurien d’assumir les condicions per a l’aprenentatge dels continguts i les c.b. al igual que hauria d’existir un àrea comú que pogués coordinar i sistematitzar les altres.

           

 Aquest tipus d’ensenyament que plantegem és divers i és molt complex i a més a més pot adoptar diverses formes perquè es tracta d’una metodologia variada: Mètodes de projectes, conviure amb anàlisi de casos, investigacions , intervencions expositives...ara bé, no es tracta només de tenir varietat sinó de saber fer servir les més apropiades en el moment més indicat.

Segons Zabala(2007) les variables metodològiques inclouen no només unes activitats determinades sinó també una forma d’agrupament d’aquestes en:

-Seqüències d’activitats:

Son la manera d’articular les diferents activitats al llarg d’una unitat didàctica. Segons Zabala(2007) haurien de tindre les següents fases:

            +Establiment compartit amb l’alumnat dels objectius de la unitat i de les activitats que han de realitzar-se i identificació de la situació de la realitat que serà objecte d’estudi.

            +Identificació de les qüestions o problemes que planteja la situació de la realitat

            +Construcció de l’esquema d’actuació

            +Identificar el procediment, les habilitats i actituds que s`han d’adquirir

            +Revisió del coneixement disponible

            +Aplicació a la situació real

-Relacions i situacions comunicatives que puguin permetre identificar papers concrets del professorat i l’alumnat

Ha d’haver-hi un clima de convivència apropiat .

El professorat tindrà en aquest sentit una sèrie de funcions a desenvolupar:

            +Planificar l’actuació docent de manera flexible adaptant-se a les necessitats dels alumnes

            +Comptar amb les aportacions del alumnes

            +Ajudar els alumnes a trobar sentit a allò que estan fent

            +Establir reptes

            +Oferir ajudes adequades

            +Promoure l’activitat mental

            +Promoure canals de comunicació en un ambient de respecte mutu

            +Valorar els alumnes segons les seves capacitats i el seu esforç

-Formats d’agrupacions social de la classe

Incloure activitats suficients activitats i adequades als continguts i a les necessitats dels alumnes.

Les organitzacions del aula hauria d’incloure:

            *Grans grups

            *Grups fixes

            *Equips homogenis o heterogenis

            *Treball individual
El treball ha de ser de manera cooperativa perquè només quan compartim adquirim coneixement.

-Una manera de distribuir l’espai i el temps

En la majoria dels casos serà necessari més d’una hora per completar tota una seqüència didàctica. L’objectiu últim és que l’alumne sigui capaç d’utilitzar la competència en qualsevol moment en que aquesta sigui necessària.

-Un sistema d’organització dels continguts

Respecte a l’espai hauríem de contemplar les característiques físiques de l’aula i contemplar la possibilitat d’utilitzar altres zones: biblioteca, pati, corredors, barri, casa...
A Infantil, tots els temps son d'aprenentatge. Els diferents moments del dia se succeixen a l'escola seguint un mateix ordre, que en gran part és imposat per les necessitats fisiològiques dels infants, especialment a primer cicle ("Aprendre i ensenyar a l'Educació Infantil",pàg 111)
Temps i espais a Infantil:-L'acollida,la retrobada, l'estona del pati, els jocs a l'aire lliure,el migdia, la tarda...
Els moments de transició entre una estona i una altra comporten  molt de temps en el que cal treballar el domini dels hàbits més bàsics d'autonomia
 ("Aprendre i ensenyar a l'Educació Infantil",pàg 115)
Si els espais son grans a E.Infantil caldrà crear zones diverses (racons) on els infants s'hi puguin sentir recollits: Com ara el racó de joc simbòlic;racons d'elaboració, invenció i observació;racons de joc de taula;racons de plàstica i racons de biblioteca i llenguatge.

Al respecte dels canvis  que haurien de produir-se per tal de poder fer servir una metodologia pròpia de l'educació en c.b., aquesta setmana hem analitzat diferents vídeos molt interessants. La majoria dels quals són trets d'una entrevista que es va fer al CE Jacint Verdaguer. Pel que fa als canvis dels espais em pareix molt aclaridor  un vídeo el qual m'agradaria compartir amb vosaltres: CANVIS ALS ESPAIS

-Organització dels continguts

L’objecte d’estudi de les competències bàsiques son els problemes de compressió i actuació en el món real. Per tal de resoldre aquests problemes haurem d’utilitzar uns instruments conceptuals i tècnics que els traurem de les diferents disciplines.

Hem de recordar que les disciplines hauran de tindre un enfoc globalitzador: Tota unitat s’iniciarà en una situació real pròxima a l’alumne, que li sigui interessant i li plantatge qüestions a les quals haurà de donar resposta.

Els mètodes globalitzadors permeten que els aprenentatges siguin el més significatius possibles.

-Un ús dels materials curriculars

Serà necessari un ús de materials curriculars variats i diversificat el qual haurà d’elaborar cada professor segons les necessitats de la seua realitat educativa.

No serà tan important el material de que disposem com l’ús que fem d’aquest material.

En definitiva els materials han de convertir-se en una ajuda per al professorat , una font de recursos per tractar les diferents c.b.
Alguns criteris que ens poden orientar en la tria i utilització de materials són els següents: Seguretat per a les criatures, varietat i motivació per als infants.

No voldria deixar passar l'oportunitat de poder compartir un vídeo meravellós dels companys del CE Jacint Verdaguer. Forma parte de la mateixa entrevista que he comentat abans però ara es centren en el CANVI D' EINES

-Un procediment per a l’avaluació

Control dels resultats d’aprenentatge aconseguits.

Manera d’avaluar els treballs, els tipus de reptes, les ajudes, les manifestacions de les expectatives, els comentaris, les aportacions...al llarg del procediment d’aprenentatge.

D’entre altres coses importants, aquesta setmana hem aprés que gràcies a la reflexió sobre el que s’ha programat i sobre les dificultats o els encerts en l’actuació, es pot anar millorant la pràctica educativa.

Segons I.Solé encara que no disposem d’una estadística, gosem afirmar que les aules on els nens plantegen més propostes, on es veuen més capaços de fer les seves aportacions, aquelles on té més cabuda l’esdeveniment extraordinari, són precisament aquelles aules les mestres de les quals tenen clar què cal fer, per què i com.(Aprendre i ensenyar a l’educació infantil ,pàg.143)

En qualsevol cas, tenir les activitats planificades no vol dir tenir un esquema rígid de passes inalterables, al contrari, permet adequar-la als interessos i necessitats que van sorgint i dóna tranquil·litat i seguretat al docent. A més a més, proporciona seguretat als infants , els quals necessiten pautes clares dintre de les quals puguin desplegar las seva activitat.

En definitiva, una programació flexible on puguem preveure el temps i les condicions per donar resposta a tot allò que ens proposem de treballar, deixant lloc a les propostes dels alumnes amb normes i pautes consensuades constituirà el marc des d’on serà possible gestionar l’aula de manera adequada.

Allò que realment he disfrutat aquesta setmana, han estat els vídeos del CE Jacint Verdaguer amb tot un recull d'iees, novetats, canvis possibles... D'entre totes aquestes aportacions meravelloses m'agradaria destacar la TECNOLOGIA DOLÇA. Tots dos mestres, anomenen d'aquesta manera tan tendra el conjunt d'actituds d'apropament que un mestre competent ha de tindre de cara al seu alumnat. Com ara el senzill acte de demanar a l'alumne com està?, com es troba? com el podria ajudar? Que el proffessor pugui arribar a l'alumne, apropar-se i preocupar-se per tot el que l'envolta, em sembla fonamental i realment no puc estar més en acord amb aquests dos grans innovadors.

Una altra cosa que m'ha encantat son els RACONS, no els coneixia i em pareix genial i ingeniós treure profit dels espais i dels agrupaments dels infants. Em plantejo la possibilitat de crear un RACÓ DE LA MÚSICA on sentir, cantar, tocar, crear i en definitiva viure la música en tots els seus àmbits.

L’aprenentatge d’aquesta setmana l’he enfocat de la següent manera: En primer lloc vaig assistir a les classes pertinents. Em varen agradar tant els vídeos dels mestres del CE Jacint Verdaguer que els hi vaig tornar a veure un parell de vegades. Pel que fa a les metodologies  pròpies de les c.b., vaig llegir en primer lloc els capítols VII,VIII,XI i X de “Como aprender y enseñar competencia” d’Antoni Zabala i Laia Arnau, així com els III i IV  de “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil” de Bassedas, Huguet i Solé. Vaig elaborar uns esquemes de ambdós llibres per tal d’assolir millor els continguts i seguidament vaig anar a les xarxes socials a cercar més informació. Allà la veritat es que vaig trobar molts vídeos al youtube i diferents articles. D’entre tots vaig triar el que dona començament a aquesta entrada per que em semblava molt original enfocar la metodologia des de la pròpia veu dels alumnes: Per què ens avorrim?

Finalment pel que fa a la activitat que m’agradaria proposar he trobat una situació real que em sembla curiosa: Aquí vos deix la foto que he fet amb el meu telèfon mòbil. La qüestió que plantejaria als meus alumnes seria la següent...

  “D’on ve el gel?” o si voleu... “Com es fa el gel?”

La proposta de treball (amb alumnes d’infantil s’entén) seria demanar-los que tinguessin cura d’un glaçó de gel al llarg d’una estona per tal d’observar què és el que li succeís en entrar en contacte amb la temperatura ambient i calfar-se.

A partir d’aquesta activitat tan senzilla penso que els nins poden arribar a entendre els diferents estats de la matèria (sòlid i líquid) i com es produeix el canvi d’un l’altre.

5ª ENTRADA

CURRICULUM 
FLEXIBLE I OBERT

"El currículum es la partitura de la cultura escolar en contenidos y formas pedagógicas, y los profesores y los alumnos son los intérpretes que la desarrollan manifestando su estilo personal" (Gimeno Sacristán, 1989).

Ir a descargar
Àudio creat per Delia Bravo Portolés

Aquesta setmana ens hem apropat al curriculum. Em resulta complicadíssim donar una única definició d’ aquest terme sobretot després d’ haver llegit les variades propostes que ens proporcionen els grans pedagogs. Però si haguera de triar una, per la seua practicitat, triaria la d’en Serafí Antúnez , el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola. Antúnez defineix els elements del currículum responent a les següents preguntes: Per a què s’ha d’ensenyar? Què s’ha d’ensenyar? Quan hem d’ensenyar? Com s’ha d’ensenyar? I què s’ha d’avaluar, com i quan?

També m’agrada molt en Coll(1987) qui defineix el currículum com l’eslavó que se situa entre la planificació i la acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.

Els currículums en definitiva són el conjunt de sabers culturals que en un moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden que cal treballar a l’escola per formar persones que han de conviure en un context social i cultural.

Les fonts que ens ajuden  a elaborar els currículums, d’acord amb Coll(1986)son:

-       La font sociològica: Aquesta font té com a referencia les demandes socials i culturals en relació al sistema educatiu.

-       La font epistemològica: Fa referència als coneixements científics que integren les corresponents àrees o matèries curriculars. (Anàlisi disciplinària de les diferents matèries: llengua,matemàtiques...)

-       La font psicològica: Ens informa sobre els processos d’aprenentatge dels alumnes i sobre les condicions que afavoreixen l’aprenentatge.

-       La font pedagògica: És la recollidora del coneixement teòric en torn a l’ensenyament, les aplicacions didàctiques que han tingut èxit per a la seva aplicació sistemàtica.

Les funcions que compleix el currículum poden ser de tres tipus: Orientativa, prescriptiva i de control social. Segons com sigui la funció, estarem parlant d’un currículum obert o més bé tancat.

A Espanya, des de la LOGSE, estem apostant per un model obert i flexible:

Obert en el sentit de deixar un marge ampli al professor per concretar, i també innovar la qual cosa li permet prendre decisions sobre la seua tasca. És flexible perquè es pugui adaptar a qualsevol context educatiu.

Una característica molt important del currículum tal i com l’ entenem avui en dia és el seu caràcter científic. Persegueix una pràctica pedagògica científica, basada principalment en el constructivisme i amb un enfocament investigador. Al mateix temps es tracta d’un currículum sistemàtic pel fet que la modificació d’un element implica un canvi en un altre.

Així des de la LOGSE es planteja la necessitat d’organitzar un currículum amb diferents nivells de concreció, en cada qual la responsabilitat recau en diferents agents(Des de l’Administració fins arribar al professor)

Segons llegim uns autors o d’altres, els nivells s’ anomenaran de diferent mode però tots tenen en comú la realitat, és a dir, el currículum parteix de l’Administració i ha d’arribar a l’alumne.

-Així un primer nivell seria el currículum tal qual surt de l’ Administració Educativa. Aquest document és un esdevé un referent de mínims obligatori.

-Un segon nivell el formaria la Concreció Curricular de Centre, document que elabora el claustre de professors. Aquest document desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum oficial per a cada centre.(Inclou entre d’altres coses, el conjunt de les programacions didàctiques, l’adequació al centre dels objectius d’etapa amb integració de les cb, relació de les àrees o matèries amb les cb)

-Un tercer nivell de concreció estaria integrat per les programacions d’aula del professorat(les unitats didàctiques). És l’acte curricular més proper a la intervenció didàctica. No és només una temporalització o una distribució de continguts, també és una revisió dels mitjans i camins per on anar per aconseguir objectius. Ha de ser coherent amb la C.C. i les P.D.

*A més a més podríem parlar d’un nivell anterior a l’autonòmic, un nivell que alguns autor anomenen nivell zero, l’agent del qual seria l’Estat Espanyol qui estableix un currículum de mínims que es poden adaptar, flexibilitzar, seqüenciar però mai eliminar o retallar. Fins i tot encara podríem anomenar un altre nivell posterior als tres explicats, que seria el del les adaptacions curriculars individualitzades per alumnes amb necessitats educatives especials.

Si re tomem la definició inicial d’en Serafí Antúnez i desglossem els elements del currículum el podrem entendre molt millor:

Què cal ensenyar?

Aquesta pregunta la podem respondre amb els CONTINGUTS educatius.

Entenem per contingut, el conjunt de formes culturals i de sabers seleccionats per formar part de les distintes àrees curriculars, l’assimilació i l’apropiació de les quals esdevé fonamental per al desenvolupament i la socialització de l’alumnat(Coll,1986)

A E. Infantil, els continguts s’organitzen entorn d’àrees curriculars molt properes als infants:- Descoberta d’un mateix

            -Descoberta de l’entorn social i cultural

            -Intercomunicació i llengües

Els continguts els podem entendre àmpliament segons les tres tipologies :

+CONCEPTUALS: Dins dels quals podem parlar de FETS(primeres informacions, primeres nocions...) i de CONCEPTES(Conjunt d’objectes, fets o símbols que tenen certes característiques comunes)

+PROCEDIMENTALS: les estratègies que fan intervenir la direcció i la decisió de qui les utilitza. Les tècniques que prescriuen el curs de l’acció.

+ACTITUDINALS: Valor, normes, tendència a comportar-se d’una manera determinada davant de fets, persones, situacions...i es tradueix a nivell de comportament

Per tal de completar el que cal ensenyar, als continguts hauríem d’afegir els OBJECTIUS els quals estableixen els capacitats que s’espera que els alumnes desenvolupin en finalitzar l’etapa. A E. Infantil tots els objectius tenen un caràcter orientador ja que l’etapa no és obligatòria

Com cal ensenyar?

A E. Infantil, segons I.Solé és necessari aprofitar totes les situacions d’interacció que habitualment s’estableixen entre l’infant i la persona adulta per tal de motivar l’infant (Aprendre a Ensenyar,pàg65)

Relació afectiva entre mestra-infants:

Cal facilitar entorns rics. Utilitzar aquelles estratègies que siguin adequades per donar el tractament educatiu que cada un necessita.

Relació afectiva amb la família:

Així mateix, cal buscar canals de comunicació entre els dos estaments(escola –família) que permetin potenciar al màxim les capacitats dels alumnes.

Quan cal ensenyar?

Moltes de les decisions sobre quan cal ensenyar queden atribuïdes als equips de mestres de les escoles a través d’un currículum obert i flexible.

Un cop definits els objectius i continguts per a l’etapa al primer nivell de concreció, les escoles poden seqüenciar aquests continguts per cicles i cursos adequant-los a les característiques del context en què treballen.

Un element que té el currículum que només citarem per desenvolupar-lo més endavant és donar informació en relació amb els diferents aspectes de l’ avaluació: què, com i quan avaluar

Finalment, no podem oblidar la incorporació d’un nou element al currículum:

les competències bàsiques

Concluint, aquesta setmana he aprés d’on surt aquell document que tenim al Conservatori com a quasi “intocable” i que fa por esmenar-lo, el currículum. Com es concreta aquell document a nivells de centre i d’aula. He aprés que el currículum compleix una funció bàsica orientadora que fins i tot fa el seu paper orientador als ensenyaments no obligatoris( com és el cas dels ensenyaments artístics i musicals). De tal manera que aquells mínims ens poden guiar, orientar i al cap i a la fi ajudar a arribar amb els nostres alumnes allà on ells puguin.

La meua realitat de centre està tan plena de coses a fer(classe, tutories amb alumnes, reunions amb pares, reunions amb companys i tutors, pre-avaluacions, avaluacions, audicions...) que tot el que forma part de la burocràcia la veritat es que sempre ho he tingut com a una banda menys valorada(informes dels alumnes a l’aula, faltes d’assistència, informes de les reunions amb els pares, informes de les reunions amb els tutors, informes mensuals d’aprenentatge, informes de seguiment de la programació...) Mai m’ havia plantejat la revisió del currículum en el sentit d’una bona reflexió sobre la meua feina.

Sembla impossible però una volta comença a rodar el curs tot funciona. Ara estic "asustada" de veure que realment hi ha molt més del que jo veia i que puc treure molt més suc. El "susto" només té a veure amb la necessitat d`estar molt més preparada.

És evident que el tipus de mestre que reclama un currículum obert i flexible és un mestre competent que sàpiga treballar amb la font(el document legal)

El fet de tenir un currículum obert i flexiu permet que els mestres puguin ser molt més creatius en la posada en pràctica en la seua aula d’aquest currículum la qual cosa requereix un major nivell de formació del professorat.

Pel que fa al treball de les competències bàsiques no m´ha sorprès tant ja que als ensenyaments que estic avesada el fonament primordial d`aprenentatge és ajudar a ser músic. En referència al llibre de text, crec que en aquest sentit les necessitats mateixes d’aquest tipus d’ensenyament tan pràctics ens han fet veure que és important i imprescindible adaptar-te com a professor a cada curs, a cada aula, a cada alumne si el que volem de veres és que puguin treure el millor d’ells.

El fet d´haver de complir amb uns continguts determinats per tal de superar etapes ja d’ entrada marca un ritme al qual uns podran anar i uns altres no. Resulta realment molt dur veure al quart curs com els alumnes comencen a abandonar la música. La raó bàsica és haver de superar una prova de grau amb un tribunal de mínim tres persones que avaluem en 30 minuts quatre anys d’ aprenentatge. Evidentment, si no tingueren aquesta prova, el ritme d’aprenentatge seria molt més flexible, tots i primerament els professors ens podríem centrar en aspectes bàsics en lloc d´intentar de totes totes que puguin arribar allà on marca el maldito currículum ( Pedro Villarrubias)

La veritat és que aquesta setmana el tema m’ha resultat més espès que altres, tal vegada per desconeixement , tal volta per com he plantejat l’ estudi del mateix.

En un primer moment vaig llegir els apunts de classe per tornar a situar-me. Seguint els consells donats a classe em vaig "empapar" de les opinions d’ Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isable Solé al llibre “Aprendre i ensenyar a l’educació Infantil”. Si he de ser sincera em va fer falta més d’una lectura probablement perquè el meu cap estava lluny del que tractaven ja que en fer-ne una segona, em vaig adonar de la claredat i de la quantitat d’exemples que hi posen per tal de fer-ho tot encara més fàcil d’entendre. La següent passa fou una recerca on line de comentaris, vídeos, opinions vàries al voltant del currículum per obrir encara més el ventall d' idees. Vaig tornar a llegir els articles de Maldito Curriculum d’en Pedro Villarrubia pel fet que em va arribar molt en llegir-lo a classe, La  maldición del currículum y El libro de texto es el curriculum. L'última passa fou fer-me uns esquemes per tal d`organitzar les meues idees i facilitar-me la entrada al bloc.

El àudio ha estat probablement el més costós pel fet de ser  totalment nou però m´ha encantat l`experiència. Primerament vaig gravar-me amb el i-phone el qual enllaça amb una adreça web a la qual vaig anar amb el meu ordinador i em vaig descarregar l’àudio. A partir d' aquí va estar fàcil. Em vaig donar d´alta a Ivoox i seguint les passes que marca vaig baixar l’àudio i vaig agafar el codi embed per tal d'afegir-lo a aquesta entrada.
Pel que fa a l'àudio he de dir que m' ha encantat. Ho trobo molt pràctic ja que en qualsevol moment pots fer servir el telèfon com a gravadora. De fet ja ho he comentat entre companys i em consta que han pujat al bloc de piano col-lectiu les gravacions de les últimes audicions dels alumnes per tal que tots puguin escoltar-les i opinar. És genial!!!
No voldria acabar aquesta entrada sense fer referència al curriculum ocult. Aquí vos deixo un vídeo al respecte:

4ª ENTRADA

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

 Aquesta setmana l’ estudi de l’ assignatura ha estat encaminat cap a les competències bàsiques, el seu significat i tot allò que implica educar en elles. Partírem de l’origen de les competències al seu àmbit empresarial per trobar una definició inicial: Les competències tenen com a finalitat la realització de tasques eficaces o excel·lents, de manera que impliquen la pràctica d’uns coneixements, habilitats i actituds en un context determinat. A l’ àmbit educatiu entenem per competència una “…intervenció eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan de manera interrelacionada componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales” Zabala i Arnau (2007) Les competències són accions eficaces per donar resposta als problemes que ens planteja la vida. Per a la qual cosa és necessari en primer lloc, estar disposat a resoldre aquests problemes. Ha d´haver-hi una intencionalitat, una actitud determinada (SER). Així mateix, també serà necessari dominar els procediments, habilitats i destreses de l´acció que hem de dur a terme( SABER FER). I tot açò ho hem de saber fer sobre uns fets, uns coneixements(SABER) La competència sempre implicarà coneixement interrelacionat amb habilitats i actituds. Avui sabem que s’ aprèn realment quan l’ alumne li pot atribuir sentit i significat a allò que aprèn. Això només és possible si les activitats d’aprenentatge es fan en contexts reals, fent servir objectes de coneixement. Respecte a la concreció del concepte de competència, en Zabala explica que aquest inclou els següents àmbits:
 -Social: Hem de formar ciutadans compromesos en fer més justa, solidària i democràtica la nostra societat
 -Interpersonal: L’ educació ha d’ ajudar a comprendre millor les persones. Hem de ser competents per relacionar-nos, comunicar-nos, viure al cap i a la fi.
-Personal: Hem d’aprendre a escollir sobre la base de les pròpies reflexions.” Solo quien piensa por uno mismo puede llegar a ser uno mismo” A. Zabala (2007)
-Professional: Hem de ser competents per poder fer una tasca professional adequada a les nostres capacitats. Dins d’aquestes quatre dimensions hem d’incloure els continguts conceptuals (què saber), que deriven de multitud de Ciències i Disciplines i els continguts procedimentals(què saber fer),les habilitats i procediments necessàries per dur-los a terme(anàlisi, aprenentatge, treball en equip, participació…) sense oblidar els continguts actitudinals(ser) com la solidaritat, el respecte a la resta, la tolerància, l’empatia, l’autoestima, l’autocontrol, la flexibilitat….
 Aquesta setmana me n´he adonat que el terme C.B. engloba moltíssimes més coses de les que en un principi pugui aparentar. El fet d’educar per a la vida implica un comprimís que no pot deixar fora cap aspecte de la vida.
 Em plantejo si jo mateixa soc competent en diferents aspectes de la meua vida. Competent com a companya de pis, de classe, com a professora del Conservatori, com a veïna, com a germana, com a ciutadana, com a ésser humà.... Si vull ser competent en totes les activitats de la meva vida, necessitaré disposar no només d’uns coneixements (fets, conceptes) sinó de saber-los fer servir(habilitats, tècniques…) amb intencionalitat.
Serà tot un repte intentar ser el més competent possible en cada situació que se’m plantegen més encara si es tracta d´educar.
Em quedo aquesta setmana amb la cita d'en Mikel Aguiregabiria al 500palabras, perquè hem de SER i preparar a éssers humans COMPETENTS per a SER catalitzadors del canvi.
 Per a l’estudi d’aquesta setmana vaig cercar la conferència que Antoni Zabala fa a Eivissa al 2008 al voltant de les C.B.,una volta impregnada de la força que tramet aquest home vaig llegir els capítols del seu llibre Cóm aprendre i ensenyar competències que fan referència a la matèria. Finalment, vaig revisar els apunts que em vaig fer per a la meva primera  entrada a aquest bloc sobre l´informe que en Jacques Delors va fer per a la UNESCO a La Educación encierra un tesoro pel fet de relacionar els pilars bàsics de l´educació amb els fonaments propis de les competències bàsiques.
Per acabar vull compartir amb vosaltres aquest petit video, a veure que vos pareix:

 

Les fotos d’aquest vídeo han estat tretes respectant els drets d’autoria:

1     https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNm6vFRAMzzhBmjP-6KWg9hVbOa2tWMiwGUi2T4Wro5wMOe9chhFL1gc3wRA0BLT9noNrmhM4LBWu05qJu_cegFHQJpSV_eTe26cK-v_PXDX3q4HKb5eMenXRb3t6hD6Wu_6RVX8WqU5w/s400/aceo_blog.jpg

  http://www.arteyfotografia.com.ar/13936/fotos/266057/

3https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8OhQVP-IJaBBar0V3WArPzaRN3SbnwK_k4JTLdKhx-Bk4w74IhaAO6InKMIiynCPiSa1ikpafyE4c5sdl6cfEWYdlOYi4-qiOlchHz68jrQmHwBQyF-kcoIcqZMjiupm3hpa8nMuChLo/s400/feria10_72.jpg

4http://www.arteyfotografia.com.ar/contenido/objetos/32/df/97/32df97b105706b816d44d4528100b9a507fa5418/mini_500_6634_1245189188203887.jpg

 http://www.fotopedia.com/items/flickr-2796713189