CURRICULUM
FLEXIBLE I OBERT
Ir a descargarFLEXIBLE I OBERT
"El currículum es la partitura de la cultura escolar en contenidos y formas pedagógicas, y los profesores y los alumnos son los intérpretes que la desarrollan manifestando su estilo personal" (Gimeno Sacristán, 1989).
Àudio creat per Delia Bravo Portolés
Aquesta setmana ens hem apropat al curriculum. Em resulta complicadíssim
donar una única definició d’ aquest terme sobretot després d’ haver llegit les
variades propostes que ens proporcionen els grans pedagogs. Però si haguera de
triar una, per la seua practicitat, triaria la d’en Serafí Antúnez , el currículum és tot allò que els alumnes realment
aprenen a l’escola. Antúnez defineix els elements del currículum responent
a les següents preguntes: Per a què s’ha d’ensenyar? Què s’ha d’ensenyar? Quan
hem d’ensenyar? Com s’ha d’ensenyar? I què s’ha d’avaluar, com i quan?
També m’agrada molt en Coll(1987) qui defineix el currículum com l’eslavó que se situa entre la planificació
i la acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.
Els currículums en definitiva són el conjunt de sabers culturals que en un
moment donat, els responsables polítics i els especialistes en educació acorden
que cal treballar a l’escola per formar persones que han de conviure en un context
social i cultural.
Les fonts que ens ajuden a elaborar
els currículums, d’acord amb Coll(1986)son:
- La font sociològica: Aquesta font té com a
referencia les demandes socials i culturals en relació al sistema educatiu.
- La font epistemològica: Fa referència als
coneixements científics que integren les corresponents àrees o matèries
curriculars. (Anàlisi disciplinària de les diferents matèries: llengua,matemàtiques...)
- La font psicològica: Ens informa sobre els
processos d’aprenentatge dels alumnes i sobre les condicions que afavoreixen
l’aprenentatge.
- La font pedagògica: És la recollidora del
coneixement teòric en torn a l’ensenyament, les aplicacions didàctiques que han
tingut èxit per a la seva aplicació sistemàtica.
Les funcions que compleix el currículum poden ser de tres tipus:
Orientativa, prescriptiva i de control social. Segons com sigui la funció,
estarem parlant d’un currículum obert o més bé tancat.
A Espanya, des de la LOGSE, estem apostant per un model obert i flexible:
Obert en el sentit de deixar un marge ampli al professor per concretar, i
també innovar la qual cosa li permet prendre decisions sobre la seua tasca. És
flexible perquè es pugui adaptar a qualsevol context educatiu.
Una característica molt important del currículum tal i com l’ entenem avui
en dia és el seu caràcter científic. Persegueix una pràctica pedagògica
científica, basada principalment en el constructivisme i amb un enfocament
investigador. Al mateix temps es tracta d’un currículum sistemàtic pel fet que
la modificació d’un element implica un canvi en un altre.
Així des de la LOGSE es planteja la necessitat d’organitzar un currículum
amb diferents nivells de concreció, en cada qual la responsabilitat recau en
diferents agents(Des de l’Administració fins arribar al professor)
Segons llegim uns autors o d’altres, els nivells s’ anomenaran de diferent
mode però tots tenen en comú la realitat, és a dir, el currículum parteix de
l’Administració i ha d’arribar a l’alumne.
-Així un primer nivell seria el currículum tal qual surt de l’
Administració Educativa. Aquest document és un esdevé un referent de mínims
obligatori.
-Un segon nivell el formaria la Concreció Curricular de Centre, document
que elabora el claustre de professors. Aquest document desenvolupa, completa,
adequa i concreta el currículum oficial per a cada centre.(Inclou entre
d’altres coses, el conjunt de les programacions didàctiques, l’adequació al
centre dels objectius d’etapa amb integració de les cb, relació de les àrees o
matèries amb les cb)
-Un tercer nivell de concreció estaria integrat per les programacions
d’aula del professorat(les unitats didàctiques). És l’acte curricular més
proper a la intervenció didàctica. No és només una temporalització o una
distribució de continguts, també és una revisió dels mitjans i camins per on
anar per aconseguir objectius. Ha de ser coherent amb la C.C. i les P.D.
*A més a més podríem parlar d’un nivell anterior a l’autonòmic, un nivell
que alguns autor anomenen nivell zero, l’agent del qual seria l’Estat Espanyol
qui estableix un currículum de mínims que es poden adaptar, flexibilitzar,
seqüenciar però mai eliminar o retallar. Fins i tot encara podríem anomenar un
altre nivell posterior als tres explicats, que seria el del les adaptacions
curriculars individualitzades per alumnes amb necessitats educatives especials.
Si re tomem la definició inicial d’en Serafí Antúnez i desglossem els
elements del currículum el podrem entendre molt millor:
Què cal ensenyar?
Aquesta pregunta la podem respondre amb els CONTINGUTS educatius.
Entenem per contingut, el
conjunt de formes culturals i de sabers seleccionats per formar part de les
distintes àrees curriculars, l’assimilació i l’apropiació de les quals esdevé
fonamental per al desenvolupament i la socialització de l’alumnat(Coll,1986)
A E. Infantil, els continguts s’organitzen entorn d’àrees curriculars molt
properes als infants:- Descoberta d’un mateix
-Descoberta de l’entorn
social i cultural
-Intercomunicació i
llengües
Els continguts els podem entendre àmpliament segons les tres tipologies :
+CONCEPTUALS: Dins dels quals podem parlar de FETS(primeres informacions,
primeres nocions...) i de CONCEPTES(Conjunt d’objectes, fets o símbols que
tenen certes característiques comunes)
+PROCEDIMENTALS: les estratègies que fan intervenir la direcció i la
decisió de qui les utilitza. Les tècniques que prescriuen el curs de l’acció.
+ACTITUDINALS: Valor, normes, tendència a comportar-se d’una manera
determinada davant de fets, persones, situacions...i es tradueix a nivell de
comportament
Per tal de completar el que cal ensenyar, als continguts hauríem d’afegir
els OBJECTIUS els quals estableixen
els capacitats que s’espera que els alumnes desenvolupin en finalitzar l’etapa.
A E. Infantil tots els objectius tenen un caràcter orientador ja que l’etapa no
és obligatòria
Com cal ensenyar?
A E. Infantil, segons I.Solé és
necessari aprofitar totes les situacions d’interacció que habitualment
s’estableixen entre l’infant i la persona adulta per tal de motivar l’infant
(Aprendre a Ensenyar,pàg65)
Relació afectiva entre mestra-infants:
Cal facilitar entorns rics. Utilitzar aquelles estratègies que siguin
adequades per donar el tractament educatiu que cada un necessita.
Relació afectiva amb la família:
Així mateix, cal buscar canals de comunicació entre els dos
estaments(escola –família) que permetin potenciar al màxim les capacitats dels alumnes.
Quan cal ensenyar?
Moltes de les decisions sobre quan cal ensenyar queden atribuïdes als
equips de mestres de les escoles a través d’un currículum obert i flexible.
Un cop definits els objectius i continguts per a l’etapa al primer nivell
de concreció, les escoles poden seqüenciar aquests continguts per cicles i
cursos adequant-los a les característiques del context en què treballen.
Un element que té el currículum que només citarem per desenvolupar-lo més endavant
és donar informació en relació amb els diferents aspectes de l’ avaluació: què, com i quan avaluar
Finalment, no podem oblidar la incorporació d’un nou element al currículum:
Concluint, aquesta setmana he aprés d’on surt aquell document que tenim al
Conservatori com a quasi “intocable” i que fa por esmenar-lo, el currículum.
Com es concreta aquell document a nivells de centre i d’aula. He aprés que el currículum
compleix una funció bàsica orientadora que fins i tot fa el seu paper
orientador als ensenyaments no obligatoris( com és el cas dels ensenyaments
artístics i musicals). De tal manera que aquells mínims ens poden guiar,
orientar i al cap i a la fi ajudar a arribar amb els nostres alumnes allà on
ells puguin.
La meua realitat de centre està tan plena de coses a fer(classe, tutories
amb alumnes, reunions amb pares, reunions amb companys i tutors, pre-avaluacions,
avaluacions, audicions...) que tot el que forma part de la burocràcia la
veritat es que sempre ho he tingut com a una banda menys valorada(informes dels
alumnes a l’aula, faltes d’assistència, informes de les reunions amb els pares,
informes de les reunions amb els tutors, informes mensuals d’aprenentatge,
informes de seguiment de la programació...) Mai m’ havia plantejat la revisió
del currículum en el sentit d’una bona reflexió sobre la meua feina.
Sembla impossible però una volta comença a rodar el curs tot funciona. Ara
estic "asustada" de veure que realment hi ha molt més del que jo veia i que puc
treure molt més suc. El "susto" només té a veure amb la necessitat d`estar molt
més preparada.
És evident que el tipus de mestre que reclama un currículum obert i
flexible és un mestre competent que sàpiga treballar amb la font(el document
legal)
El fet de tenir un currículum obert i flexiu permet que els mestres puguin
ser molt més creatius en la posada en pràctica en la seua aula d’aquest currículum
la qual cosa requereix un major nivell de formació del professorat.
Pel que fa al treball de les competències bàsiques no m´ha sorprès tant ja
que als ensenyaments que estic avesada el fonament primordial d`aprenentatge és
ajudar a ser músic. En referència al llibre de text, crec que en aquest sentit
les necessitats mateixes d’aquest tipus d’ensenyament tan pràctics ens han fet
veure que és important i imprescindible adaptar-te com a professor a cada curs,
a cada aula, a cada alumne si el que volem de veres és que puguin treure el
millor d’ells.
El fet d´haver de complir amb uns continguts determinats per tal de superar
etapes ja d’ entrada marca un ritme al qual uns podran anar i uns altres no.
Resulta realment molt dur veure al quart curs com els alumnes comencen a
abandonar la música. La raó bàsica és haver de superar una prova de grau amb un
tribunal de mínim tres persones que avaluem en 30 minuts quatre anys d’
aprenentatge. Evidentment, si no tingueren aquesta prova, el ritme
d’aprenentatge seria molt més flexible, tots i primerament els professors ens podríem
centrar en aspectes bàsics en lloc d´intentar de totes totes que puguin arribar allà
on marca el maldito currículum (
Pedro Villarrubias)
La veritat és que aquesta setmana el tema m’ha resultat més espès que
altres, tal vegada per desconeixement , tal volta per com he plantejat l’
estudi del mateix.
En un primer moment vaig llegir els apunts de classe per tornar a
situar-me. Seguint els consells donats a classe em vaig "empapar" de les opinions
d’ Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isable Solé al llibre “Aprendre i ensenyar
a l’educació Infantil”. Si he de ser sincera em va fer falta més d’una lectura
probablement perquè el meu cap estava lluny del que tractaven ja que en fer-ne
una segona, em vaig adonar de la claredat i de la quantitat d’exemples que hi posen
per tal de fer-ho tot encara més fàcil d’entendre. La següent passa fou una
recerca on line de comentaris, vídeos, opinions vàries al voltant del currículum
per obrir encara més el ventall d' idees. Vaig tornar a llegir els articles de
Maldito Curriculum d’en Pedro Villarrubia pel fet que em va arribar molt en llegir-lo a classe, La maldición del currículum y El libro de texto es el curriculum. L'última passa fou fer-me uns esquemes per tal d`organitzar les meues idees
i facilitar-me la entrada al bloc.
El àudio ha estat probablement el més costós pel fet de ser totalment nou però m´ha encantat
l`experiència. Primerament vaig gravar-me amb el i-phone el qual enllaça amb
una adreça web a la qual vaig anar amb el meu ordinador i em vaig descarregar l’àudio.
A partir d' aquí va estar fàcil. Em vaig donar d´alta a Ivoox i seguint les
passes que marca vaig baixar l’àudio i vaig agafar el codi embed per tal
d'afegir-lo a aquesta entrada.
Pel que fa a l'àudio he de dir que m' ha encantat. Ho trobo molt pràctic ja que en qualsevol moment pots fer servir el telèfon com a gravadora. De fet ja ho he comentat entre companys i em consta que han pujat al bloc de piano col-lectiu les gravacions de les últimes audicions dels alumnes per tal que tots puguin escoltar-les i opinar. És genial!!!
No voldria acabar aquesta entrada sense fer referència al curriculum ocult. Aquí vos deixo un vídeo al respecte:
Pel que fa a l'àudio he de dir que m' ha encantat. Ho trobo molt pràctic ja que en qualsevol moment pots fer servir el telèfon com a gravadora. De fet ja ho he comentat entre companys i em consta que han pujat al bloc de piano col-lectiu les gravacions de les últimes audicions dels alumnes per tal que tots puguin escoltar-les i opinar. És genial!!!
No voldria acabar aquesta entrada sense fer referència al curriculum ocult. Aquí vos deixo un vídeo al respecte:
No hay comentarios:
Publicar un comentario