6ª ENTRADA

 METODOLOGIES GLOBALITZADES:

El que hem treballat aquesta setmana ha estat la metodologia necessària per ensenyar en competències bàsiques. Hem cercat l’ alternativa al mètode trasmissiu convencional (exposició-estudi-exercitació-prova) sense poder arribar a una única solució.

Si bé no existeix un mètode propi per educar en competències, sí hem pogut trobar les condicions en que es poden donar aquestes estratègies metodològiques i els punts comuns que haurien de tindre. El fonamental, és que totes haurien de ser globalitzadores.

El domini de múltiples disciplines metodològiques(entre elles també la classe magistral), flexibles i no arbitràries segons continguts i segons el caràcter de l’alumne seria una bona resposta a aquella metodologia convencional.

Alguns criteris importants que segons Zabala (2007) seria interessants tenir en compte alhora de prendre decisions metodològiques son els següents:

-Els aprenentatges han de ser el més significatius possibles( entrada tercera d'aquest bloc)

-Educar en competències és complex perquè les competències ho son.

-L’actuació competent és de caràcter procedimental

A aquests criteris hauríem d’afegir els que es deriven del caràcter interdisciplinari de les c.b.

Si entenem que les competències bàsiques son vuit podem dividir aquestes en quatre branques:

-Comunicatives:-lingüística i audiovisual

                           -artística i cultural

-Metodològiques:-tractament de la informació

                            -matemàtiques

                            -aprendre a aprendre

-Personals-autonomia i iniciativa personal

-Conviure i habitar el món-coneixement i interacció amb el món físic

                                             -social i cultural

L’enfoc competencial intenta dir que qualsevol d’aquestes c.b. s’ha de treballar des de qualsevol àrea. No podem identificar c.b. amb assignatures perquè hauríem de poder donar les c.b. a totes les assignatures tanmateix s’hauria d’avaluar tot conjuntament.

Les diferents àrees disciplinàries haurien d’assumir les condicions per a l’aprenentatge dels continguts i les c.b. al igual que hauria d’existir un àrea comú que pogués coordinar i sistematitzar les altres.

           

 Aquest tipus d’ensenyament que plantegem és divers i és molt complex i a més a més pot adoptar diverses formes perquè es tracta d’una metodologia variada: Mètodes de projectes, conviure amb anàlisi de casos, investigacions , intervencions expositives...ara bé, no es tracta només de tenir varietat sinó de saber fer servir les més apropiades en el moment més indicat.

Segons Zabala(2007) les variables metodològiques inclouen no només unes activitats determinades sinó també una forma d’agrupament d’aquestes en:

-Seqüències d’activitats:

Son la manera d’articular les diferents activitats al llarg d’una unitat didàctica. Segons Zabala(2007) haurien de tindre les següents fases:

            +Establiment compartit amb l’alumnat dels objectius de la unitat i de les activitats que han de realitzar-se i identificació de la situació de la realitat que serà objecte d’estudi.

            +Identificació de les qüestions o problemes que planteja la situació de la realitat

            +Construcció de l’esquema d’actuació

            +Identificar el procediment, les habilitats i actituds que s`han d’adquirir

            +Revisió del coneixement disponible

            +Aplicació a la situació real

-Relacions i situacions comunicatives que puguin permetre identificar papers concrets del professorat i l’alumnat

Ha d’haver-hi un clima de convivència apropiat .

El professorat tindrà en aquest sentit una sèrie de funcions a desenvolupar:

            +Planificar l’actuació docent de manera flexible adaptant-se a les necessitats dels alumnes

            +Comptar amb les aportacions del alumnes

            +Ajudar els alumnes a trobar sentit a allò que estan fent

            +Establir reptes

            +Oferir ajudes adequades

            +Promoure l’activitat mental

            +Promoure canals de comunicació en un ambient de respecte mutu

            +Valorar els alumnes segons les seves capacitats i el seu esforç

-Formats d’agrupacions social de la classe

Incloure activitats suficients activitats i adequades als continguts i a les necessitats dels alumnes.

Les organitzacions del aula hauria d’incloure:

            *Grans grups

            *Grups fixes

            *Equips homogenis o heterogenis

            *Treball individual
El treball ha de ser de manera cooperativa perquè només quan compartim adquirim coneixement.

-Una manera de distribuir l’espai i el temps

En la majoria dels casos serà necessari més d’una hora per completar tota una seqüència didàctica. L’objectiu últim és que l’alumne sigui capaç d’utilitzar la competència en qualsevol moment en que aquesta sigui necessària.

-Un sistema d’organització dels continguts

Respecte a l’espai hauríem de contemplar les característiques físiques de l’aula i contemplar la possibilitat d’utilitzar altres zones: biblioteca, pati, corredors, barri, casa...
A Infantil, tots els temps son d'aprenentatge. Els diferents moments del dia se succeixen a l'escola seguint un mateix ordre, que en gran part és imposat per les necessitats fisiològiques dels infants, especialment a primer cicle ("Aprendre i ensenyar a l'Educació Infantil",pàg 111)
Temps i espais a Infantil:-L'acollida,la retrobada, l'estona del pati, els jocs a l'aire lliure,el migdia, la tarda...
Els moments de transició entre una estona i una altra comporten  molt de temps en el que cal treballar el domini dels hàbits més bàsics d'autonomia
 ("Aprendre i ensenyar a l'Educació Infantil",pàg 115)
Si els espais son grans a E.Infantil caldrà crear zones diverses (racons) on els infants s'hi puguin sentir recollits: Com ara el racó de joc simbòlic;racons d'elaboració, invenció i observació;racons de joc de taula;racons de plàstica i racons de biblioteca i llenguatge.

Al respecte dels canvis  que haurien de produir-se per tal de poder fer servir una metodologia pròpia de l'educació en c.b., aquesta setmana hem analitzat diferents vídeos molt interessants. La majoria dels quals són trets d'una entrevista que es va fer al CE Jacint Verdaguer. Pel que fa als canvis dels espais em pareix molt aclaridor  un vídeo el qual m'agradaria compartir amb vosaltres: CANVIS ALS ESPAIS

-Organització dels continguts

L’objecte d’estudi de les competències bàsiques son els problemes de compressió i actuació en el món real. Per tal de resoldre aquests problemes haurem d’utilitzar uns instruments conceptuals i tècnics que els traurem de les diferents disciplines.

Hem de recordar que les disciplines hauran de tindre un enfoc globalitzador: Tota unitat s’iniciarà en una situació real pròxima a l’alumne, que li sigui interessant i li plantatge qüestions a les quals haurà de donar resposta.

Els mètodes globalitzadors permeten que els aprenentatges siguin el més significatius possibles.

-Un ús dels materials curriculars

Serà necessari un ús de materials curriculars variats i diversificat el qual haurà d’elaborar cada professor segons les necessitats de la seua realitat educativa.

No serà tan important el material de que disposem com l’ús que fem d’aquest material.

En definitiva els materials han de convertir-se en una ajuda per al professorat , una font de recursos per tractar les diferents c.b.
Alguns criteris que ens poden orientar en la tria i utilització de materials són els següents: Seguretat per a les criatures, varietat i motivació per als infants.

No voldria deixar passar l'oportunitat de poder compartir un vídeo meravellós dels companys del CE Jacint Verdaguer. Forma parte de la mateixa entrevista que he comentat abans però ara es centren en el CANVI D' EINES

-Un procediment per a l’avaluació

Control dels resultats d’aprenentatge aconseguits.

Manera d’avaluar els treballs, els tipus de reptes, les ajudes, les manifestacions de les expectatives, els comentaris, les aportacions...al llarg del procediment d’aprenentatge.

D’entre altres coses importants, aquesta setmana hem aprés que gràcies a la reflexió sobre el que s’ha programat i sobre les dificultats o els encerts en l’actuació, es pot anar millorant la pràctica educativa.

Segons I.Solé encara que no disposem d’una estadística, gosem afirmar que les aules on els nens plantegen més propostes, on es veuen més capaços de fer les seves aportacions, aquelles on té més cabuda l’esdeveniment extraordinari, són precisament aquelles aules les mestres de les quals tenen clar què cal fer, per què i com.(Aprendre i ensenyar a l’educació infantil ,pàg.143)

En qualsevol cas, tenir les activitats planificades no vol dir tenir un esquema rígid de passes inalterables, al contrari, permet adequar-la als interessos i necessitats que van sorgint i dóna tranquil·litat i seguretat al docent. A més a més, proporciona seguretat als infants , els quals necessiten pautes clares dintre de les quals puguin desplegar las seva activitat.

En definitiva, una programació flexible on puguem preveure el temps i les condicions per donar resposta a tot allò que ens proposem de treballar, deixant lloc a les propostes dels alumnes amb normes i pautes consensuades constituirà el marc des d’on serà possible gestionar l’aula de manera adequada.

Allò que realment he disfrutat aquesta setmana, han estat els vídeos del CE Jacint Verdaguer amb tot un recull d'iees, novetats, canvis possibles... D'entre totes aquestes aportacions meravelloses m'agradaria destacar la TECNOLOGIA DOLÇA. Tots dos mestres, anomenen d'aquesta manera tan tendra el conjunt d'actituds d'apropament que un mestre competent ha de tindre de cara al seu alumnat. Com ara el senzill acte de demanar a l'alumne com està?, com es troba? com el podria ajudar? Que el proffessor pugui arribar a l'alumne, apropar-se i preocupar-se per tot el que l'envolta, em sembla fonamental i realment no puc estar més en acord amb aquests dos grans innovadors.

Una altra cosa que m'ha encantat son els RACONS, no els coneixia i em pareix genial i ingeniós treure profit dels espais i dels agrupaments dels infants. Em plantejo la possibilitat de crear un RACÓ DE LA MÚSICA on sentir, cantar, tocar, crear i en definitiva viure la música en tots els seus àmbits.

L’aprenentatge d’aquesta setmana l’he enfocat de la següent manera: En primer lloc vaig assistir a les classes pertinents. Em varen agradar tant els vídeos dels mestres del CE Jacint Verdaguer que els hi vaig tornar a veure un parell de vegades. Pel que fa a les metodologies  pròpies de les c.b., vaig llegir en primer lloc els capítols VII,VIII,XI i X de “Como aprender y enseñar competencia” d’Antoni Zabala i Laia Arnau, així com els III i IV  de “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil” de Bassedas, Huguet i Solé. Vaig elaborar uns esquemes de ambdós llibres per tal d’assolir millor els continguts i seguidament vaig anar a les xarxes socials a cercar més informació. Allà la veritat es que vaig trobar molts vídeos al youtube i diferents articles. D’entre tots vaig triar el que dona començament a aquesta entrada per que em semblava molt original enfocar la metodologia des de la pròpia veu dels alumnes: Per què ens avorrim?

Finalment pel que fa a la activitat que m’agradaria proposar he trobat una situació real que em sembla curiosa: Aquí vos deix la foto que he fet amb el meu telèfon mòbil. La qüestió que plantejaria als meus alumnes seria la següent...

  “D’on ve el gel?” o si voleu... “Com es fa el gel?”

La proposta de treball (amb alumnes d’infantil s’entén) seria demanar-los que tinguessin cura d’un glaçó de gel al llarg d’una estona per tal d’observar què és el que li succeís en entrar en contacte amb la temperatura ambient i calfar-se.

A partir d’aquesta activitat tan senzilla penso que els nins poden arribar a entendre els diferents estats de la matèria (sòlid i líquid) i com es produeix el canvi d’un l’altre.