ÚLTIMA ENTRADA, INICI DEL CANVI...
Hola companyes !!!
Avui escric les últimes paraules d’aquesta aventura de bloc dedicada a l’assignatura de Bases Didàctiques.
Tot final arriba i és precís fer una aturadeta de tant en tant, mirar enrere, reflexionar al voltant d’allò que hem fet, treure el millor i seguir en forces endavant.
Per aquesta raó la necessitat d’una entrada de cloenda d’aquest trimestre.
Si ens remuntem al primer dia de classe i faig memòria de quins eren els meus coneixements previs, evidentment no eren nuls, però la realitat és que estaven molt, però molt limitats pel fet d’ haver crescut i viscut envoltada d’una educació homogeneïtzadora, autoritària, repetitiva i molt molt trista, la pròpia de l’escola tradicional.
Avui puc dir que el meu entorn d'aprenentatge és el següent:
Des d’aquell primer dia de classe tot ha estat aprenentatge, el fet de plantejar-me alternatives a la realitat que coneixia, estudiar-les a fons, posar-les en pràctica i enamorar-me d’aquesta manera de veure l’ensenyament tan oberta, dinàmica, creativa, global, innovadora i solidària m’ha inundat plenament, s’ha apoderat de mi i crec que mai la podré deixar escapar perquè em trobo en un “point of non-retorn”.
L’educació musical als conservatoris espanyols com ja vos he contat tantes voltes té una forta base disciplinària, metòdica, de rigor, respecte a les normes i a les tradicions envoltada d’un caire fosc , trist i tan seriós que esgarrifa. Cada setmana d’aquest trimestre, m’ he portat pensaments a casa, a l’ aula i fins i tot a converses de cafè perquè és inevitable comentar tot allò que a una li marca, li impacta, li arriba! He sentit la necessitat de FER ,de CANVIAR de COMPARTIR cada coneixement adquirit perquè realment eren descobriments que contagiaven de IL.·LUSIÓ. Tinc a amics, companys, família i parella “esgotats” de sentir-me!
El fet d’aprendre és apassionant i una de les coses que em va fer plantejar-me que el moment del CANVI no podia esperar a que finalitzés els meus estudis d’ Infantil sinó que el moment era ARA, va estar el fet de comprovar amb tristesa que al Conservatori tenim alumnes als qui no els apassiona la música, als qui no els apassiona el seu aprenentatge. Sincerament dubto molt que jo haguera pogut dedicar tant de temps a analitzar açò i a cercar solucions a aquest horror que tinc davant si no hagués estat pels continus toques d’atenció de na Gemma. De veres que estic agraïda al DESPERTAR que ha suposat per a mi l’assignatura de Bases Didàctiques en tots els sentits personals i professionals que envolten la docència.
No diré que ha estat fàcil perquè seria mentir, ja que la pluja de idees novíssimes ha estat més bé una turmenta setmanal: La importància d’ educar des dels inicis de les nostres vides, el paper fonamental de l’Educació Infantil, obrir els ulls i obrir i flexibilitzar el currículum, reduir els excessos de continguts i anar a lo fonamental a allò que ens servirà en la vida i ens ajudarà a resoldre cada situació real que ens trobem, ENSENYAR A SER COMPETENTS, plantejar com a mestra els reptes que arriben a crear conflictes en els meus alumnes, animar-los , motivar-los, convertir-me en l’ajuda que necessiten per superar la seua Zona Propera d’Aprenentatge i arribar fins on es plantegin, sense límits, no deixar de formar-me, ser una mestra competent ,fer servir tots els recursos que tingui a l’ abast no per quantitat sinó per qualitat com a eina d’aprenentatge, analitzar l’avaluació i plantejar-la com a part fonamental de l’aprenentatge ..... EN DEFINITIVA... GIRAR els plantejaments metodològics cercant vies d’ escap cap a una finalitat de la Educació molt més significativa, molt més propera, molt més constructiva.
Al llarg d’aquest trimestre ha augmentat la meva capacitat investigadora llegint (Zabala, Solé, Tonucci, Delors, Gimeno Sacristán, Neus San Martí ... i els diferents blocs que he anat afegint al meu PLE ), fent- me i fent preguntes, encadenant admiracions amb interrogacions i indagant...
Sospito que aquest és el camí de l’aprenentatge i m’agrada. Sincerament em sento RENÈIXER i això val molt.
Per finalitzar, m'agradaria compartir amb vosaltres un blog que també m'ha tingut entretinguda aquest trimestre.(el blog de piano col·lectiu ). El va crear el nostre cap de departament, en Sergio Cañadas farà un parell d'anys, però com veureu ha agafat "color" i "vida" aquestos tres últims mesos. Espero que vos agradi!!!
GRÀCIES PER TOT!!!I ... FINS AVIAT!!!
GRÀCIES PER TOT!!!I ... FINS AVIAT!!!
http://www.respiracionconectada.com/exito-personal/resistencia-al-cambio/
http://zonapaleo.com/2013/06/07/la-resistencia-al-cambio/
